15 de juny 2012

Route 66

Doncs ja tenim bicis!

Fa una setmana vam anar al mercat de segona mà de bicis de Zürich i per un mòdic preu ja podem pedalar per la ciutat. El meu model és de gama cutre baixa, no em volia deixar massa diners i de moment per probar ja va bé.

Hi ha moltíssima gent que va amb bici i ara amb el bon temps encara més. De moment he anat de casa a la feina i de la feina a casa només tres dies, i estic encantadíssima. Sobre tot per la tarda, passo per carrers poc transitats per cotxes, la gent camina tranquila, sense pressa, qui passeja el gos, qui també va cap a casa amb bici... I després dels carrers poc transitats ve la vora del riu. Un regal pel cos i l'ànima... olor a aigua neta, semblant a l'olor de la vora del mar però més suau, ànecs, cignes i altres aus de riu, arbres i verd per tot arreu. Sembla mentida que sigui una de les capitals financeres del món.

Per tota Suïssa hi ha recorreguts en bici i estan molt ben senyalitzats (com era d'esperar...). De camí a la feina/casa faig una part de la ruta 66, ben diferent però de la Mother Road dels USA.

Aquí podeu veure part de la meva bici, el cartell de la ruta 66 i un trocet del camí cap a la feina/casa.


3 de juny 2012

Aigua per tothom i totcan

Zürich està plena de fonts, moltes de les seves places i carrers en tenen. El millor de tot és que pots beure'n l'aigua i no sap "raro"!!

Al poc d'arribar a Zürich em vaig adonar de que la quantitat de fonts repartides per la ciutat és elevada i la sopresa va ser saber que l'aigua és bona a totes elles. A part de que plou molt sovint i que tenen un surplus d'aigua important, tenen molta cura de mantenir els rius, llacs i aigües subterrànies netes.
També l'aigua de l'aixeta és bona per beure, a totes les cases!!

A la foto hi ha una de les típiques fonts. Per adults a dalt de tot, la repisa de la dreta és per als nens i nenes, i a baix a l'esquerra, tot i que no es veu massa bé, pels amics canins.

I per estrenar la (quasi) nova estació estiuenca... ahir per la tarda vam anar a mullar-nos els peus i part de les cames al riu :D




25 de maig 2012

Pràctiques de tir

En un parell de mesos marxo a Groenlandia, concretament a Kap Stosch, i com sabeu, l'ós polar és una de les estrelles de la fauna Àrtica. Per això, mentre estigui fent feina de camp hauré de portra una arma.

Farà un mes, un professor de l'Institut de Paleontologia es va oferir a donar-nos classes de tir, i aquí em teniu, apuntant a la diana (a 15 metres) amb una 9mm.



No és que estigui precisament contenta de saber disparar, però si que em sento millor sabent com funciona un arma en cas l'hagi de fer servir allà dalt.

Missatge pels ossos polars de Groenlandia... durant el mes d'agost no us passeu per Kap Stosch, gràcies.

17 de maig 2012

Excursió a "Freak"

Aquest dissabte passat, 12 de maig, vaig acompanyar a un dels professors de l'Institut de Paleontologia a una excursió. Era una sortida de camp d'una assignatura de la carrera de geologia i aquest professor ens va demanar a una companya i a mi si podíem conduir les furgonetes on anaven els estudiants i de pas ajudar-los amb els exercicis que havien de fer al camp. Fins aquí tot bé, res de nou ni difícil per una geòloga.

És primavera i el temps tan pot ser assolellat com plujós, com tot a la vegada... Doncs dissabte va caure la del pulpo. I per arrodonir, les roques i sediments que vam anar a veure eren básicament argilosos. Aigua + argila = a molt fang d'aquell que s'enganxa a les botes i no marxa mai més.

Aflorament (molt enfangat) del Triassic - Jurassic de Frick. 

L'aflorament que vam anar a veure està situat a uns 40 minuts de Zürich amb cotxe, a una localitat que es diu Frick, molt aprop d'Alemanya. El nom del poble el vaig entendre malament la primera vegada que el professor em va parlar de l'excursió. Com em passo el dia parlant anglès, quan va dir que anàvem a Frick, a la meva ment va aparèixer la paraula "freak"... Total, ja veieu que encara no rasco bola amb l'alemany...

Doncs la gràcia d'aquest aflorament és que s'hi van trobar dinos i és un bon exemple del límit entre el Triàssic i el Juràssic. Els dinosaures ja no estan a l'aflorament, sinó al Museu de Paleontologia de Frick i que prèviament havíem anat a veure.

Us deixo amb un detall d'un mural que van fer uns nens i nenes de l'escola municipal amb paper i pintures sobre el dinosaures.


Noteu que inclús diferents espècies de dinosaures s'estimaven. L'amor no conèix barreres. 


29 d’abr. 2012

Meine erster Deutsch Bücher

Tinc una doble vida, com tots els superherois...

De día, la meva disfressa d'investigadora és impecable. Meticulosament escric tot allò que faig a la meva llibreta de laboratori, llegeixo articles cinetífics, discuteixo sobre la meva feina amb el meu tutor i els meus companys i companyes. Junt amb la feina del laboratori, la lectura és una de les tasques principals,  Palaeogeography-Palaeoclimatology-Palaeoecology, Review of Palaeobotany and Palynology, Organic Geochemistry, etc.

De nit, però, puc desfer-me de tota aquesta posada en escena, oblidar-me'n del mètode científic i del seu ortogonal punt de vista. De nit torno a tenir 5 anys, i així arribem als meus primers llibres en alemany :)


Per Sant Jordi em van caure un parell de llibres en alemany per nens, que van de maravella per aprendre. Receptes de cuina vegetarianes amb en Globi (un personatge de dibuixos animats suís) i la història del petit drac Kokosnuss. I per millorar l'talià i l'anglès compagino en Globi i en Kokosnuss amb Q de Luther Blisset (italià) i El Hobbit (anglès).

Properament incorporaré a la meva (petita) biblioteca llibres en català i castellà.

Quins recomaneu?

12 d’abr. 2012

El nou company de pis

I com no podia faltar al blog... el nostre nou amic felí!



Durant el cap de setmana llarg de Pasqua vam tenir els primers convidats, la meva mare i en Ricard :) i van aprofitar per portar-nos el gat cap aquí dalt. Sembla que no li ha costat massa adaptar-se al canvi d'aires:
Com no, quan estic escribint a l'ordinador, decideix que té ganes de dormir als meus braços.
El que més li agrada es sortir al balcó i xafardejar, però sovint té problemes per saber què vol, perquè tan bon punt és a fora, demana per entrar i quan es a dintre vol sortir de nou :D

L'amic felí i jo ens despedim amb un simpàtic video del Simon's cat...



Fins aviat!!

UZH Journal

Bé... la pluja ha decidit quedar-se bastant temps amb nosaltres, així que les fotos de primavera trigaran una mica en arribar. La veritat és que el cel ben ennuvolat amb llamps i trons també lluiex, però la meva càmera no capta tota la bellesa del moment.

De moment us deixo amb el diari de la Universitat de Zürich, que surt cada dos mesos i com solen fer els diaris, doncs expliquen els últims esdeveniments de la Universitat o els que estan per venir. A les pàgines 14 i 15 (a baix) hi ha un petit reportatge de 6 fotos que van fer al meu tutor i on surto de perfil en una d'elles (d'aquí a la revista Time :P). Básicament cada mes escullen un professor i expliquen de què va la seva recerca. En el cas del meu tutor, en Peter, que és palinòleg, doncs il·lustren en què es basa la seva professió, i la que serà la meva.

I potser algú es pregunta... i a què es dediquen els palinòlegs? Doncs recollim mostres de roca i/o sediment al camp, de seccions estratigràfiques ja conegudes i a través d'un procés químic al laboratori, separem la part orgànica de la inorgànica de cada mostra. Si tenim sort, dins la part orgànica hi trobem els nostres amics grans de pol·len, espores i altres residus orgànics com trocets de fusta, restes de fongs, etc.

http://www.kommunikation.uzh.ch/publications/journal/archiv/journal-2012-2.pdf

Una abraçada a tots i totes!

25 de març 2012

Aquí seguim

Hola gent!

Bé, després d'una llarga pausa, semblant a un període d'hivernació, tornem al blog!!

A finals de gener ens vam traslladar al nou pis, al que segurament serà casa nostra els propers tres o quatre anys. Ara vivim en un poble que es diu Oberengstringen, que és una fracció del terme municipal de Dietikon, sempre dintre del mateix cantó i que limita amb la ciutat de Zürich. Vivim fora dels límits de Zürich ciutat, però a tan sols un parell de parades de bus ;)

Estem en una zona de blocs de pisos baixos, d'unes tres plantes i dues portes per planta. Estem molt aprop del riu Limmat, el riu que neix al llac de Zürich i que és afluent del Rin. Per les seves vores si pot passejar, anar amb bici, córrer i inclús donar de menjar a la gran varietat d'aus que viuen al riu (la millor manera de desfer-se del pa sec....)

Aquí teniu una foto de les vores del riu, d'alguns dels seus habitants i de mi, tot i que vaig de camuflatge, durant la meravellosa onada de fred del febrer, on vam arribar a mínimes de -15ºC.


Ara, amb l'arribada de la primavera, tot s'està tornant molt verd, però d'això en parlarem al proper post, que no trigarà a arribar...... l'hivernació s'ha acabat!!

Abraçades :)

1 de gen. 2012

Feliç any!

Aquest matí per estrenar l'any, l'Arnau i jo hem esmorzat una boníssima xocolata calenta i tortell de Reis, o com aquí li diuen, Dreikönigskuchen. És un tortell de Reis semblant al nostre amb figureta sorpresa inclosa i corona de cartró ;) que però es menja per Cap d'Any.

Tortell de Reis amb les dues super tasses de xocolata calenta :)

Doncs ahir al vespre (31.12.11) vam pujar al terrat de casa i poc després de les dotze campanades van començar a llençar focs artificials, sigui gent des de les seves cases com els de l'ajuntament de la ciutat des del llac.
Vam posar la televisió, per curiositat... i bé, el kistch característic dels programes de cap d'any no té fronteres. Una mica per vergonya aliena, una mica perquè no entenem pràcticament res, vam acabar apagant la televisió.

Les festes de Nadal són molt semblants a les nostres, inclús celebren St. Esteve! O sigui, sopars i dinars amb familia i amics. El pare Noël és qui porta els regals el 24 de desembre al vespre, tot i que originalment no és una tradició suïssa. De fet, qui porta els regals és en Samichlaus (també Sant Nicolau) i durant la revetlla del Sant Nicolau (6 de desembre) porta juguets als més petits. Com Suïssa és un país amb diferents llengües i tradicions hi ha varies maneres de celebrar l'arribada d'en Samichlaus :)
I no es celebra l'Epifania! Aixi que els Reis Mags no passen per aquest país, només es mengen el tortell en nom seu.

Espero que hagiu passat un bon cap d'any! Una abraçada i fins la propera!